El projecte Mirades desenvolupat pels alumnes de segon de l’ESO de FEDAC Cerdanyola culmina en una subhasta d’uns quadres per poder recaptar diners per Open Arms, una organització no governamental i sense ànim de lucre. Aquesta ONG té per objectiu protegir les persones que fugen per mar de conflictes bèl·lics i pobresa, així com la informació i la sensibilització de la comunitat.
Sinergies artístiques en acció
Mirades constitueix una iniciativa emmarcada en l’àmbit artístic que se sustenta en la col·laboració de tres equips multidisciplinaris: pintors, actors i ballarins. Cada un d’aquests equips contribueix de manera significativa per garantir el funcionament fluid del projecte i l’obtenció d’un resultat òptim.
El grup de pintors assumeix la responsabilitat de concebre i elaborar els set quadres que seran subhastats durant l’estrena final. D’altra banda, els ballarins es dediquen a coordinar les coreografies que marcaran l’inici i el desenllaç de l’espectacle. Finalment, cada actor o actriu encarna una narració, ja sigui mitjançant diàlegs, cartes, poemes o altres formes d’expressió, alineades amb el contingut i l’essència de cada quadre presentat.
Un esdeveniment emotiu i transformador
L’Ateneu de Cerdanyola es converteix en el teló de fons perfecte per a un esdeveniment extraordinari: la Subhasta Solidària. Dividida en cinc parts meticulosament planejades, aquesta ocasió brinda un conjunt d’experiències que captiva tant els sentits com els cors dels assistents.
Amb una introducció musical que aplega l’ànima de l’audiència, la Subhasta Solidària s’inicia amb una presentació concisa però evocadora del projecte. És aquí on es teixeixen els fils de la història, destacant l’esforç i la dedicació dels alumnes de segon d’ESO en la creació dels quadres que aviat seran part de la subhasta.
Les sis escenes que segueixen captiven amb la seva varietat i emoció. Entre la subhasta, els quadres prenen vida pròpia, revelant les històries que amaguen i els esforços invertits en cada pinzellada. És un viatge emocional, entre la generositat dels donants i l’esperança que brinda cada obra.
La cloenda arriba carregada d’una gratitud compartida i d’un reconeixement profund per l’impacte d’aquest esdeveniment. Els diners recaptats, destinats a l’ONG Open Arms, ressonen amb l’esperança d’un futur millor per a aquells que més ho necessiten. És un testimoni del poder de la comunitat educativa per canviar vides i fer una diferència en el món.
Per últim, una cançó ressona a l’aire, signant l’ocasió amb notes d’esperança i solidaritat. És un recordatori dels valors que ens uneixen i la força de l’amor i la compassió en acció.
El 19 de març, l’Ateneu de Cerdanyola no només va acollir una subhasta, sinó un testimoni viu de l’impacte positiu que podem tenir en el món quan unim forces per a una causa noble. La Subhasta Solidària, més que un esdeveniment, és un recordatori de la nostra capacitat per canviar el món, un quadre transformador.
El testimoni d’una de les participants
A l’assaig general preludi a l’estrena, em vaig veure immersa en un estat de nerviosisme profund. L’angoixa de no voler patir el bloqueig mental que vaig experimentar durant l’assaig públic al gimnàs em va embargar. Conscient del meu esforç diligent i la il·lusió que m’havia impulsat, anhelava participar plenament en l’esdeveniment imminent.
Quan les cortines es van aixecar, vaig percebre que s’aproximava l’esperat moment. Mentre aguardava el meu torn, asseguda a la barca escènica, la incertesa em feia debatre entre innumerables pensaments. Des de l’angoixa de l’obra que podia fracassar fins a l’esperança fervent d’un èxit rotund, la representació dels meus companys es desplegava davant meu mentre jo intentava calmar els meus nervis.
Quan va arribar la meva oportunitat, la representació de la meva escena, vaig sentir una commoció nerviosa. El micròfon que no es va encendre inicialment va ser un punt de tensió addicional. No obstant això, una vegada vaig iniciar el monòleg, vaig trobar la força per superar els obstacles. Posteriorment, en acabar la meva intervenció, una sensació de profunda satisfacció em va envair. Estava fermament convencuda que tot l’esforç invertit durant el trimestre havia donat els seus fruits.
Al final, vaig contemplar amb gran satisfacció el resultat del nostre esforç col·lectiu. Afirmo que aquest projecte ha representat una experiència enriquidora que contribueix al creixement personal i al desenvolupament de valors fonamentals.
En la redacció d’aquest article han col·laborat els alumnes de 2n d’ESO Adrián Córdova i Noemí Carvajal.
