Rinnnnng!

Sona el despertador…I amb ell comença un nou dia.

– Vinga! Ràpid! Acaba d’esmorzar, ja fem tard, recorda que avui et recolliran els avis, porta’t bé… – diu la mare.

I així, podem escriure una llarga llista de frases que, de ben segur, a molts de nosaltres ens són conegudes.

La conciliació no és fàcil

Sovint, els pares anem capficats i atabalats, immersos en una rutina no sempre fàcil de gestionar. Portem un ritme accelerat intentant fer compatible la vida laboral amb la vida familiar i potser allò que és urgent passa per davant del que és important.

I què ens passa quan hem invertit molt de temps i energia en tot el que “hem de fer” i no en allò que “volem fer”? Doncs que, en ocasions quan arribem a casa, el sentiment de culpa o pena, per no passar més temps amb els fills i filles, provoca que cedim fàcilment a les seves demandes. Ens oblidem dels límits.

Els límits regulen la vida dels infants

Parlem, doncs, de límits. Aquests, tant a casa com a l’escola, ofereixen als infants una estructura bàsica i els ajuden a regular la seva vida en societat. Permeten establir unes normes clares, fàcils d’assumir, i vetllen pel benestar emocional d’ells i de tots els que els envolten. Per això, per la felicitat del propi infant, cal que els eduquem marcant certs límits; l’adult ha de ser capaç d’acompanyar i reconduir les rebequeries i les angoixes que es poden desencadenar com a resposta a un “ara això no toca”. 

El que passa, però, és que quan ens parlen de límits ens sembla una cosa feixuga, desagradable. Ens costa dir “no”. Però si ho veiem des d’un altre paradigma, els límits aporten als infants seguretat, confiança i estabilitat, tres ingredients clau per al seu aprenentatge i per la seva felicitat. Són les normes del joc del dia a dia, la base i fonament per formar infants responsables.

Unes normes compartides

Us sona allò de “guanyar-guanyar”? Posar límits també va d’això, és una oportunitat per arribar a acords amb l’altre i, per aquest motiu, els infants poden ser partícips d’aquest moment. Quan són molt petits potser no hi ha cabuda per aquest diàleg i l’esforç es centra en trobar un moment calmat per a deixar clares les normes i les seves conseqüències, però a partir dels primers cursos de primària els nens i nenes ja comencen a demanar certes llibertats. Els límits canvien amb l’edat. 

Avui us portem una petita dinàmica que podeu fer a casa, si us trobeu en aquesta situació: unes normes compartides. 

1. Busqueu un moment i lloc tranquil i elaboreu cadascú una llista de coses que us agradaria que es complissin en el vostre dia a dia (a la taula podeu veure algun exemple). Després, compartiu-ho amb l’altra persona aprofitant per a escoltar-vos de manera activa, segur que descobriu mútuament alguna cosa nova que no sabies de l’altre.

2. A continuació, vosaltres com a adults, marqueu aquelles en les que creieu que podeu començar a cedir. Aprofiteu aquest moment per explicar al teu fill/a les responsabilitats o riscos que comporta aquella nova norma. Només així entendran que hi pugui haver unes pautes a seguir i unes conseqüències dels seus actes. Això l’ajudarà a entendre com actuar en aquesta nova situació. 

3. Finalment, però no menys important, deixeu per escrit aquest codi de normes i signeu-lo ambdues parts conforme hi esteu d’acord. Procureu tenir-lo visible i complir-lo, per tal que la feina valgui la pena, i no dubteu a revisar-lo si l’ocasió ho demana. 

Tant se val si la llista resultant és més breu o més extensa, el més important és que els infants tinguin veu en el procés i adapteu els límits a la seva etapa vital. 

Us atreviu a posar normes i límits d’aquesta manera?